NORANTA-NOU ANYS DEL NAIXEMENT DE JULIO CORTÁZAR

Avui ens desviem una mica (o potser no) del contingut habitual del nostre bloc. Avui fa noranta-nou anys va néixer a Bèlgica l'escriptor Julio Cortázar, una de les figures més importants de la literatura del segle XX. I al 1963 va revolucionar el format de la novel·la tal com la coneixíem fins aleshores amb la publicació de "Rayuela", una història fragmentada que, imitant aquest joc tan universal, es pot anar llegint com si es tiressin pedretes dins de cada quadradet. La producció literària es va convulsionar des dels seus fonaments amb l'arribada d'una obra tan trencadora com aquesta.

Julio Cortázar (Font: http://www.larepublica.pe)

Com ja sabeu, la rayuela, la nostra "xarranca" és un joc de carrer molt estès per tot arreu, on adquireix diferents estructures i noms tan bonics i suggerents com amarelinha (a Brasil) o infernáculo (a Terol). Es creu que té el seu origen a partir de la Divina Comèdia de Dante, on el protagonista passa des del purgatori fins al cel saltant per diferents estats i espais. Si voleu saber més sobre la xarranca, podeu clicar aquí i obtindreu molta més informació.

(Font: http://mapigon.files.wordpress.com)

Per la nostra part, vagin per a Julio Cortázar les nostres ulleres creatives d'avui. Us deixem un bocinet de "Rayuela" que creiem que és molt adient per al nostre bloc:

"Porque se ha salido de la infancia, se olvida que para llegar al cielo, se necesitan, como ingredientes, una piedrita y la punta de un zapato"

Ja ho sabeu, no sortiu mai de la infantesa per no perdre de vista el cel.

US CONVIDEM A UNA CURSA DE GRANOTES SALTADORES

Potser esteu de vacances prop d'un estany, on les granotes i gripaus no deixen de raucar sobre d'una pedra o d'un nenúfar preciós. Hi ha qui té el costum d'anar a caçar granotes (i capgrossos) i els guarda dins d'un pot de vidre. Però nosaltres sóm molt respectuosos amb la natura així que preferim deixar-los viure en pau i construir-ne una amb les nostres mans, mitjançant la tècnica de l'origami.

L'art de plegar paper es va originar a la Xina cap al S I d. C. i d'allà va passar al Japó, on es va convertir en una tècnica molt popular entre els diferents estaments i classes socials. Va arribar a Europa amb Marco Polo i a la península Ibèrica amb els àrabs, però degut a la prohibició dels musulmans de representar figures humanes i animals, només es va utilitzar com a eina per treballar la geometria i totes les seves derivacions matemàtiques. Al segle XX, Miguel de Unamuno va inventar el nom amb què es coneix en molts països, la papiroflèxia o bé la cocotologia (derivada de la paraula "cocotte" que, en francès, significa "ocelleta", la típica figura de paper doblegat).

Els més puristes diferencien clarament entre l'origami i la papiroflèxia, consideren que el primer té un valor molt més cerimoniós, perquè estableixen que cal un estat interior de la persona que treballa el paper que no es té en compte a la papiroflèxia, molt més lúdica i menys seriosa. Sigui com sigui es considera que aquesta tècnica té beneficis importants a nivell cognitiu (perque permet millorar la capacitat viso-espacial, exercita la memòria i l'atenció), a nivell motriu (contribueix en l'aprenentatge de la psicomotricitat fina) i a nivell emocional.

Què necessitem per construir la nostra granota campiona?

• Un full de paper fi o d'origami quadrat
• Retoladors
• Un tros de paper higiènic
• Cola blanca

Com podem construir-la?

En aquest cas una imatge val més que mil paraules, així que us posem un diagrama de com fer la figura de la granota, i també un vídeo de youtube amb un tutorial ben interessant, podeu agafar el que més us agradi. Podeu personalitzar el vostre animaló decorant el full que heu fet servir amb els retoladors i posar-li els ulls enganxant dues boletes fetes amb el paper higiènic.

Font: http://iesrycza.educa.aragon.es

Com s'hi juga?

I un cop tingueu una granota cadascun de vosaltres, voleu fer una cursa de granotes? Es tracta de marcar una línia  a terra que indiqui la línia de sortida i una altra que indiqui l'arribada. Cada jugador col·loca la granota en la de sortida i quan es fa el senyal cada jugador fa que la granota avanci amb saltirons, pressionant-la per la part de darrere amb copets. Guanya el primer jugador que creui la línia de meta.

Nota: en la confecció d'aquesta entrada no s'ha maltractat cap animal.

TOTHOM FA LA MIGDIADA? JUGUEM A SOLITARI FRANCÈS!

Pssst! Ep? Sí, sí, et parlo a tu! Què passa? Estàs avorrit mentre tothom intenta passar la calor fent la migdiada? Vols jugar a un joc molt divertit pel qual no necessites tenir contrincant? T'ensenyarem com construir un Solitari Francès i mai més tornaràs a queixar-te que els demés es quedin adormits després de dinar.

Som-hi!




Diuen que aquest joc el va inventar un noble durant la Presa de la Bastilla a França. Mentre els revolucionaris escabetxinaven a tort i a dret els rics i els poderosos, ell estava empresonat esperant el seu torn i, per fer passar l'estona, s'entretenia amb aquest joc de taula (mira que arriben a ser extranys, aquests nobles!). Hi ha també una versió anglesa, que té 33 forats i 32 fitxes.

La que tenien muntada a França al començament de la Revolució Francesa i els nobles inventant jocs.- Font: http://www.absolutfrancia.com

Què necessitem?

• Una safata de cartró de les de servir pastissos
• Gomets de colors (37)
• Perles decoratives o tecles d'ordinador (36, un menys que gomets)
• Un regla
• e i un llapis

Com es construeix?

• Primerament, cal dibuixar un taulell com el de la foto. La distància entre les línies paral·leles variarà en funció de les dimensions de la safata que feu servir.
• Enganxeu un gomet en cada una de les interseccions seguint la disposició que veieu (3, 5, 7, 7, 7, 5, 3).
• Finalment, per començar a jugar, cal col·locar una fitxa en cadascun dels gomets excepte el del mig.

Com es juga?

• Molt senzill! Partim de la posició inicial que hem dit anteriorment: una fitxa en cada gomet excepte al del mig que queda buit.
• Es tracta d'eliminar fitxes saltant a sobre d'elles, sempre d'una en una i només si la fitxa que eliminem té un forat al darrer per poder "deixar" la fitxa que movem. No es poden moure fitxes en diagonal.
• La partida guanya quan s'eliminen totes les fitxes excepte una.

Sobre tot, no us feu trampes, que és molt lleig!

VIATGEM A L'ANTIC EGIPTE AMB EL SENET

Fa milers d'anys va existir a la vora del riu Nil una civilització que encara avui desperta el nostre interès i admiració. L'antic Egipte fascina perque les seves restes ens fan sentir molt a prop de persones que van viure molt i molt abans que nosaltres. Segurament l'obsessió gairebé malaltissa dels antics egipcis per la vida després de la mort ha contribuïtt a què coneguem detalls sorprenents de la vida quotidiana dels seus habitants, cosa que potser no podem fer amb civilitzacions més properes en el temps perque no conservem, ni de bon tros, tants vestigis dels seus costums.

Avui us parlem d'un joc que guarda molta relació amb això que us expliquem: es tracta del Senet. Hem trobat restes d'aquest joc de taula en diverses tombes de personatges importants de l'època. Sense anar més lluny, el mític Tutankamón, tot i que la prova més antiga de la seva existència correspon a una pintura trobada a la tomba de Hesy, que data ni més ni menys que del 2650 a C. La raó per la qual s'han trobat senets en diferents construccions funeràries és perquè es creu que, tot i que va començar com un joc d'entreteniment, amb el pas del temps es va anar convertint en un ritual màgic pel qual el difunt es jugava la seva eternitat amb algun deu. De fet, com podreu comprovar a la foto de Nefertari, la reina està jugant una partida d'aquest joc però no hi ha contrincant. Fa posar els pèls de punta, oi?

Nefertari jugant al senet (http://www.arteiconografia.com)

No es coneixen amb tota la certesa les regles del joc, segurament perquè tothom el coneixia i es transmetien oralment sense necessitat de deixar-les apuntades enlloc, però a partir de certs estudis de famosos egiptòlegs s'han aconseguit recuperar.

Voleu construir-ne un? Us ensenyem com fer-ho!

Què necessitem?

• Un tros de sac
• Petxines de dos colors o de dos tipus
• Un retolador
• Un regle

Com es construeix?

Es dibuixa un taulell sobre el tros de sac com el de la fotografia (es tracta d'una quadrícula de 10x3). Es pinten els símbols de les caselles 16, 26, 27, 28 i 29. És molt important pintar les onades de la casella 27 perquè corresponen al riu Nil que, com a la civilització egípcia, en aquest joc serà decisiu.

Es tallen dos trossos de canya d'uns 10cm de llarg, i cadascun d'aquest es talla longitudinalment de manera que quedin dues parts simètriques de cadascun. Es pinta de negre una de les cares de cada tros de canya, i aquestes quatre varetes serviran de daus.

Com es juga?

1. Es disposen les fitxes tal com mostra la fotografia.
2. Com ja hem dit, el taulell està format per 30 quadrats numerals de l'1 al 30: la primera filera es numera de l'1 al 10 d'esquerra a dreta; la segona de l'11 al 20 de dreta a esquerra i finalment del 21 al 30 d'esquerra a dreta.
3. L'objectiu és treure totes les teves fitxes del taulell abans que l'adversari, seguint les normes del joc. Com que hi ha diferents versions, recomanem que entreu aquí per tenir tota la informació sobre com es juga.

Ja  ho tenim tot. Bé, ens faltarà trobar un contrincant a qui enfrontar-nos per no acabar jugant sols com ho fa la Nefertari... 

CREATIVITAT XINESA: EL TANGRAM

Avui us volem presentar un joc d'origen xinès que ha donat la volta al món: el Tangram. Es tracta d'un puzle format per set peces (5 triangles, un quadrat i un paral·lelogram o romboide) que es poden combinar de diferents maneres per crear figures. Actualment hi ha catalogades fins a 16.000 combinacions diferents, la qual cosa dona moltíssimes possibilitats creatives al joc en qüestió.

No queda massa clar quin és el seu origen: alguns diuen que va aparèixer durant la dinastia Tang (608 a 907 dC) i que d'aquí ve el seu nom. La llegenda explica que un servent de l'emperador manipulava un gerro de porcellana molt valuós i li vau caure a terra, trencant-se en molts pedaços. Contrariat, va veure que no el podia reconstruir però sí podia formar moltes formes diferents a partir dels bocinets resultants (es veu que el servent també duia posades les ulleres creatives).

Els primers referents escrits els trobem a partir del segle XVIII i era un joc típic de nens i de dones. Quan Napoleó Bonaparte va estar desterrat a l'illa de Santa Elena es va convertir en un autèntic expert d'aquesta joguina entremaliada.

Qui sap? Potser el que amaga Napoleó a la mà dreta és un taulell de Tangram...
Font: http://www.apuntesgestion.com

Avui dia s'utilitza molt en l'àmbit educatiu perquè té possibilitats per explicar conceptes matemàtics com ara fraccions, geometria plana,... i a més s'ha demostrat eficaç per millorar l'orientació espacial, la creativitat i moltes altres àrees de coneixement.

Us ensenyem com podeu fer-ne un:

Què necessitem?

Font: http://juegosparagenios.blogspot.com.es

• Un cartró gran
• Un regle
• Un llapis
• Cúter o tisores

Com es construeix?

• Es retalla un quadrat com el del dibuix (15x15).
• Es retallen les peces amb el cúter o les tisores.

Com es juga?

• Cal col·locar les set peces de manera que es formin figures i models ja dissenyats.
• No val solapar peces i sempre s'han d'utilitzar totes.

Ja ho tenim!

Us deixem un enllaç amb moltíssims models de les 16.000 figures que hi podeu construir.

http://www.juguetes.es/figuras-tangram/

FEM UNS ESCACS RECICLATS?

Avui ens volem acostar al que sense cap dubte és el joc de taula més universal: els escacs. Es creu que es tracta d'una variació d'un joc més antic d'origen indi anomenat chaturanga (que es jugava amb quatre contrincants) que es va convertir en el shatranj cap al 500 d. C i que va arribar a Europa de la mà dels àrabs durant l'Edat Mitjana. Les seves peces ja denoten un marcat origen militar, on s'intentava reproduir estratègies del camp de batalla per anticipar possibles moviments, tant propis com de l'enemic.

La llegenda del seu origen parla d'un príncep, Iadava, que regnava a Taligana, al nord de l'Índia, i que havia perdut al seu fill al camp de batalla, la qual cosa li va provocar una gran tristesa. Un jove brahman de la contrada va sentir parlar de la pena del príncep i va decidir ajudar-lo: li va portar un taulell amb 64 caselles amb dos grups de fitxes (uns de blancs i altres de negres) i li va ensenyar a jugar als escacs. L'estratègia del joc va fer comprendre Iadava que, de vegades, cal sacrificar peces importants en benefici de la comunitat, i el príncep, agraït per les ensenyances del jove Sessa li va oferir qualsevol cosa que pogués demanar. El brahman el va sorprendre amb una estranya petició: va demanar que col·loqués un gra de blat a la primera casella, dos a la segona, quatre a la tercera, vuit a la quarta,... fins arribar a la casella seixanta-quatre. El príncep se'n va riure de la petició però va demanar els algebristes del regne que calculessin què havien de donar al jove; en veure que el número era 18.446.744.073.709.551.615 es va sentir ofès i va manar que li tallessin el cap per insolent (algunes versions de la llegenda suavitzen aquest desenllaç i expliquen que Sessa va perdonar el deute al príncep i es va casar amb la seva filla).

Amb aquest origen llegendari tan meravellós, és normal que s'hagi convertit en un dels jocs més practicats arreu del món. A l'antiga Unió Soviètica, per exemple, era una assignatura habitual a les escoles, pels seus demostrats beneficis a l'hora de millorar el rendiment en capacitat matemàtica, memòria, resolució de problemes i càlcul. Durant molts anys van ser els dominadors absoluts d'aquest joc, i només el jove nord-americà Bobby Fischer va aconseguir guanyar el campionat del món al 72 després de molts anys d'hegemonia soviètica.

Fischer vs Spassky al 1972 (font: http://ajedreztegia.blogspot.com.es)

Aquella partida va ser viscuda per tot el món com un episodi més de la guerra freda en una partida contra Spassky que va estar a punt de no disputar-se degut a les tensions i exigències imposades per l'aspirant. I després, també cal recordar els memorables enfrontaments entre Kárpov i Kasparov que els va arribar a enfrontar fins a 144 partides en deu anys.

Avui dia s'ensenya en molts països del món no només per millorar les ja esmentades capacitats intel·lectuals, sinó per fomentar valors com el respecte, el treball en comú, l'honestedat i la capacitat de reflexió. Alguns estudis han demostrat que fins i tot ajuden a millorar en capacitat lectora dels infants i retarda l'aparició de l'Alzheimer.

Arribats a aquest punt, segur que esteu desitjant saber com construir les vostres peces d'escacs a partir de material reciclat, així que no us fem esperar més:

Què necessitem?

• Quatre tubs de cartró de paper higiènic
• Quatre xapes de refresc
• Quatre xapes de cava
• Quatre escuradents rodons
• Vint taps de suro (dos d'ells de cava)
• Pintura de dos colors
• Un sac d'arpillera
• Retolador negre
• Cúter i cola

Com es construeix?

1. Per fer el taulell hem de dibuixar sobre la roba de sac una quadrícula de 8x8. Pintem alternativament un quadrat sí i un altre no, amb el retolador negre.
2. Totes les peces, a excepció de les torres, es poden construir modificant o transformant els taps de suro.
3. Al rei i la reina (que és el tap de cava) se'ls pot posar una xapa daurada a mode de corona.
4. La torre es pot fer retallant el cartró del tub en forma de merlets.
5. L'alfil cal armar-lo amb una llança i un escut (un escuradents i una xapa de cava).
6. Al cavall se li pot posar una crinera amb paper retallat en serrells.
7. Finalment els peons poden ser taps de suro tallats per la meitat.

Com es juga?

Les regles dels escacs són força complexes i llargues d'explicar. Per això hem preferit proposar-vos alguns enllaços on trobareu les regles bàsiques d'aquest apassionant joc d'estratègia.

Regles bàsiques dels escacs

Ludoteka (breu apunt històric i reglamentació senzilla) 

Federació Catalana d'escacs

Una curiositat, ja per acabar: sabeu que existeix una apertura "catalana" i que la va inventar un polonès? Sembla un acudit però és veritat: a l'exposició universal de Barcelona de 1929 Francesc Armengol, un dels organitzadors de l'exposició, va convocar un concurs dotat amb 150 pessetes per a qui s'inventés una apertura que portaria aquest nom. El guanyador va ser el polonès Savielly Tartákover, afiançant encara més els vincles d'unió entre Catalunya i Polònia.

Així que ja ho sabeu: si voleu contribuir a tenir les neurones en forma construiu-vos uns escacs a partir de material reciclat i poseu-vos a jugar!

RECUPEREM ELS CARRERS... TAMBÉ PER JUGAR

Al llarg de la nostra vida fem molts tipus d'amistats i per diferents circumstàncies: perquè anem junts a l'escola, perquè som veïns, perquè els nostres pares es coneixen, perquè compartim esplai, equip esportiu, afició, universitat.... Però les amistats de carrer tenen un regust diferent de tota la resta: poden durar tota una vida o només una partida de qualsevol joc. Són més fràgils, es poden trencar amb la mateixa facilitat amb que es creen i sovint venen condicionades per detalls ben subtils: una mirada fugisera que fa que dos infants s'entenguin en un instant ple de màgia; una pilota que anticipa un partit improvitzat; coincidir en un viatge a la font del parc per jugar al sorral...

De cop i volta el món s'atura i  dues personetes comencen a compartir un espai, unes normes, un objecte, una fantasia, un objectiu, sovint sense saber ni el nom de l'altre que t'acompanya en aquest viatge meravellós. Podran tocar-se, abraçar-se, barallar-se amb un nivell d'intimitat que a ulls dels adults pot resultar fins i tot incòmode. Podran riure, plorar, barallar-se i reconciliar-se com si tota una vida els passés pel davant. I al final, quan l'adult acompanyant estableix que s'ha acabat la festa, els infants es despedeixen sense dol, perquè no són conscients que aquest instant de màgia compartida potser no tornarà a repetir-se mai més.

Temps era temps, els nens sortien a jugar al carrer sense que ningú els vigilés. La mainada vagarejava amunt i avall compartin espais de joc de la manera més natural del món fins que la mare cridava per la finestra que el sopar era a taula. A Nova York, un dels jocs estrella era l'Skelly (o skully), una de les moltes variants dels jocs de xapes que juguen les criatures arreu del món.

Voleu saber com s'hi juga? Us ho ensenyem!

Material necessari: xapes i guix
Jugadors: entre 2 i 6
Situació inicial: es dibuixa a terra el gràfic de la fotografia. El quadrat ha de ser d'uns dos metres de costat. A uns quatre metres es dibuixa una línia de sortida.
Desenvolupament del joc:

1. Es concreta un ordre de tir. Després, cadascú ha de posar la seva xapa a la línia de sortida.
2. Al primer tir s'ha d'intentar que la xapa caigui a la casella marcada amb el número Qui ho aconsegueix guanya un nou torn i des de la casella 1 ha d'aconseguir arribar a la casella 2.
3. Si no arriba a cap casella no passa res, es perd el torn i, quan li torni a tocar, tirarà des d'allà on s'havia quedat la seva xapa.
4. Pot passar que la xapa toqui amb la d'un altre jugador. Aleshores el jugador agafa la seva xapa i la deixa directament a la casella on havia d'anar (excepte si és la marcada amb el número 9) .
5. Quan la xapa d'un jugador xoqui amb la teva, no podràs continuar avançant. Al teu proper torn hauràs d'anar fins a la darrera casella on has estat (i potser per aconseguir-ho t'hi estaràs més d'un torn).
6. La casella número 9 està envoltada de perill: si el jugador cau dins d'una casella marcada amb una calavera perd tres torns. Només es salva si la xapa està tocant una de línies que separa les calaveres.
7. Un cop s'ha aconseguit arribar a la casella 9 s'ha de tornar a fer el camí enrere, seguint les mateixes normes, fins la línia de sortida, passant altre cop per tots els números. 
8. Qualsevol xapa que aconsegueix tornar a la línia de sortida es converteix en una "xapa verí".
9. Si una "xapa verí" toca una altra xapa, la que ha estat tocada surt del joc.
10. La "xapa verí" no perd torn si cau a la casella amb la calavera.
11. Guanya el joc la darrera xapa que queda jugant.

Us deixem una foto deliciosa carregada de l'encant dels jocs de carrer quan els nens i nenes sempre portaven els genolls pelats

Skelly als carrers de Nova York. Font http://www.rinconabstracto.com