RECUPEREM ELS CARRERS... TAMBÉ PER JUGAR

Al llarg de la nostra vida fem molts tipus d'amistats i per diferents circumstàncies: perquè anem junts a l'escola, perquè som veïns, perquè els nostres pares es coneixen, perquè compartim esplai, equip esportiu, afició, universitat.... Però les amistats de carrer tenen un regust diferent de tota la resta: poden durar tota una vida o només una partida de qualsevol joc. Són més fràgils, es poden trencar amb la mateixa facilitat amb que es creen i sovint venen condicionades per detalls ben subtils: una mirada fugisera que fa que dos infants s'entenguin en un instant ple de màgia; una pilota que anticipa un partit improvitzat; coincidir en un viatge a la font del parc per jugar al sorral...

De cop i volta el món s'atura i  dues personetes comencen a compartir un espai, unes normes, un objecte, una fantasia, un objectiu, sovint sense saber ni el nom de l'altre que t'acompanya en aquest viatge meravellós. Podran tocar-se, abraçar-se, barallar-se amb un nivell d'intimitat que a ulls dels adults pot resultar fins i tot incòmode. Podran riure, plorar, barallar-se i reconciliar-se com si tota una vida els passés pel davant. I al final, quan l'adult acompanyant estableix que s'ha acabat la festa, els infants es despedeixen sense dol, perquè no són conscients que aquest instant de màgia compartida potser no tornarà a repetir-se mai més.

Temps era temps, els nens sortien a jugar al carrer sense que ningú els vigilés. La mainada vagarejava amunt i avall compartin espais de joc de la manera més natural del món fins que la mare cridava per la finestra que el sopar era a taula. A Nova York, un dels jocs estrella era l'Skelly (o skully), una de les moltes variants dels jocs de xapes que juguen les criatures arreu del món.

Voleu saber com s'hi juga? Us ho ensenyem!

Material necessari: xapes i guix
Jugadors: entre 2 i 6
Situació inicial: es dibuixa a terra el gràfic de la fotografia. El quadrat ha de ser d'uns dos metres de costat. A uns quatre metres es dibuixa una línia de sortida.
Desenvolupament del joc:

1. Es concreta un ordre de tir. Després, cadascú ha de posar la seva xapa a la línia de sortida.
2. Al primer tir s'ha d'intentar que la xapa caigui a la casella marcada amb el número Qui ho aconsegueix guanya un nou torn i des de la casella 1 ha d'aconseguir arribar a la casella 2.
3. Si no arriba a cap casella no passa res, es perd el torn i, quan li torni a tocar, tirarà des d'allà on s'havia quedat la seva xapa.
4. Pot passar que la xapa toqui amb la d'un altre jugador. Aleshores el jugador agafa la seva xapa i la deixa directament a la casella on havia d'anar (excepte si és la marcada amb el número 9) .
5. Quan la xapa d'un jugador xoqui amb la teva, no podràs continuar avançant. Al teu proper torn hauràs d'anar fins a la darrera casella on has estat (i potser per aconseguir-ho t'hi estaràs més d'un torn).
6. La casella número 9 està envoltada de perill: si el jugador cau dins d'una casella marcada amb una calavera perd tres torns. Només es salva si la xapa està tocant una de línies que separa les calaveres.
7. Un cop s'ha aconseguit arribar a la casella 9 s'ha de tornar a fer el camí enrere, seguint les mateixes normes, fins la línia de sortida, passant altre cop per tots els números. 
8. Qualsevol xapa que aconsegueix tornar a la línia de sortida es converteix en una "xapa verí".
9. Si una "xapa verí" toca una altra xapa, la que ha estat tocada surt del joc.
10. La "xapa verí" no perd torn si cau a la casella amb la calavera.
11. Guanya el joc la darrera xapa que queda jugant.

Us deixem una foto deliciosa carregada de l'encant dels jocs de carrer quan els nens i nenes sempre portaven els genolls pelats

Skelly als carrers de Nova York. Font http://www.rinconabstracto.com