Des de 1995 a Catalunya tenim implantat el sistema de recollida selectiva distribuïda en cinc grans grups: vidre, paper, plàstic, brossa orgànica i rebuig. La majoria de les llars gestionen la brossa generada en aquests cinc paquets i fins ara vivíem feliços pensant que ho estàvem fent bé. Però aquesta nova campanya ens ve a dir que no, que al vidre i plàstic només hi han d'anar els envasos de vidre i pàstic, i la resta de deixalles d'aquests materials és millor que els portem a la deixalleria o els llencem al rebuig.
La primera impressió que hom té quan rep aquest missatge és que estem fent un pas més en la qualitat del reciclatge i que, de la mateixa manera que primer ens van ensenyar que la brossa es podia classificar i reutilitzar o bé optimitzar, ara ens hem fet una mica més grans en aquest tema i hem de filar una mica més prim. El que passa és que aquesta societat ja no és la que era des de que existeixen medis de comunicació tan democratitzadors de la informació com internet, i aviat la noticia comença a córrer com la pólvora: potser no ho estàvem fent tant malament des del punt de vista ambiental, potser el problema no és ecològic sinó econòmic (aix!).
Aviat ens informen que Ecoembes, l'empresa que s'encarrega de gestionar els envasos a Catalunya i que és l'autora de la campanya publicitària només cobra de les empreses que fabriquen productes amb envasos, amb la qual cosa no se'n vol fer càrrec d'aquells elements que van a la brossa i no son envasos perquè no cobren per fer-ho. A partir d'aquí comencem a assistir a un seguit de declaracions creuades entre l'esmentada empresa, alguns grups ecologistes que criden a la insubmissió (com ara Ipcena que diu que hem de seguir reciclant com fins ara per materials i no per altres criteris) i fins i tot ICV amb Salvador Millà al capdavant que demana la retirada de la campanya per crear confusió entre la població i per obeir a criteris econòmics i privats. Al mateix temps, la Tv3 engega una defensa aferrissada de la campanya fent aparèixer les tres eixerides protagonistes de l'anunci fins i tot a la sopa: "Els Matins", "Divendres", Info K ... ens alliçonen una i altra vegada sobre com hem de fer per posar cada element en el contenidor adequat i sempre al·ludint a qüestions de rendibilitat ecològica per justificar aquest canvi de criteri (el marge econòmic és molt petit, hi ha diferents temperatures de fundició del vidre, etc)
Des d'aleshores els catalans tenim un grapat de sentiments generats arran d'aquesta polèmica i no tots son agradables: el primer, estem CONFUSOS. Des de fa un mes llençar qualsevol "no envàs" a la brossa s'ha convertit en un dubte existencial comparable a quan havíem de decidir si volíem estudiar lletres o ciències; després, estem DESMOTIVATS, perquè amb aquesta confusió donen ganes de fer un paquet amb tot plegat, posar-ho a la porta del carrer com es feia abans, i que cadascú es seleccioni el que li vingui bé. I també estem EMPRENYATS (per què no dir-ho?) perquè tenim la sensació que ens ometen informació de manera malintencionada com si fóssim infants sense capacitat d'entendre i decidir sobre la realitat. Som conscients que si volem que una empresa s'encarregui de la recollida d'un material se li ha de pagar per fer-ho. Però el que sí és reprovable és l'obscurantisme i manipulació amb que s'ha plantejat la campanya justificant qüestions ecològiques i la posterior defensa a tort i a dret que n'ha fet la televisió pública del nostre país.
Us deixem amb una mica d'humor sobre el tema...
No hay comentarios:
Publicar un comentario